EL PARAISO DE EUDORE
BLOG DEDICADO A LA CULTURA CLASICA EN GENERAL, A LA PASIÓN POR LA CIVILIZACIÓN GRECOLATINA EN PARTICULAR
Euripides, Bacantes vv. 904-911
-
Εὐδαίμων μὲν ὃς ἐκ θαλάσσας ἔφυγε χεῖμα, λιμένα δ'ἔκιχεν· εὐδαίμων δ'ὃς ὕπερθε μόχθων ἐγένεθ'· ἑτέρᾳ δ'ἕτερος ἕτερον ὄλβῳ καὶ δυνάμει παρῆλθεν. μυρίαι δ'ἔτι μυρίοις εἰσὶν ἐλπίδες· αἱ μὲν τελευτῶσιν ἐν ὄλβῳ βροτοῖς, αἳ δ'ἀπήβησαν· τὸ δὲ κατ'ἦμαρ ὅτῳ βίοτος εὐδαίμων, μακαρίζω.
[Ditxós el qui s'ha salvat d'una tempesta del mar i ha arribat a port. Ditxós el qui supera les penalitats. De manera diferent l'un depassa l'altre en felicitat i poder. I encara queden milers d'esperances per a milers d'homes: les unes acaben tornant-se felicitat per als moridors, d'altres es perden. Aquell que viu ditxós cada dia el tinc per benaurat.]
